diumenge, 26 / juliol / 2009

ELEGÀNCIA!!


Elegància: Bon gust, estil, mesura.

divendres, 17 / juliol / 2009

SENSE TARGETA DE CRÈDIT

amb la de dèbit però cancelada i sense diners en metàl·lic. Menys mal que el pis el tinc ja pagat i em queda algo de menjar. :S

divendres, 3 / juliol / 2009

guilin+yanghuo

Primer que res m'gradaria dedicar este post a totes aquelles persones que els havera agradat anar a guilin però no pugueren anar, especialment a Neus i a Fermí, :P. He de dir, que fins el moment, ha sigut el millor lloc que he visitat en Xina, sols els insuperables fiords noruegs podrien comparar-se amb aquesta bellesa de la naturalesa. L'única decepció que m'he emportat ha sigut saber que Akira Toriyama, l'inventor de bola del drac, no tenia tanta inventiva com jo pensava, ja que els paratges on Goku es movia eren totalment idèntics, :-o!!!!!!!
Bo, anem al gra. El viatge va durar 5 dies, de diumenge a dijous. En un principi, les expectatives de temps eren prou males, però en general es va comportar, sols ens va ploure un dia mentre estàvem visitant en els camps d'arròs. El plan va ser el següent. Diumenge arrivàrem a Guilin, per la vesprada, anar a l'hostal i després pegar una volta pel poble i sopar. Al dia següent anàrem als camps d'arròs, espectacular. El dimarts de matí agafàrem el vaixell i cap a Yangshuo, una de les ciutats més turístiques que he vist mai, :S. El dimercres alquilàrem uns bicis i anàrem a pegar voltes per les montanyes i a la water cave, lol. El dijous alquilàrem un minivaixell de bambú i pegàrem una volteta pel riu amunt i avall i cap a casa!

dimecres, 24 / juny / 2009

FAREWELL PARTY PER ALS VALENCIANS DEL PALO

Este dissabte passat vam fer la festa d'acomiadament dels valencians del palo i de la sueca. La festa va ser un èxit total, inclús la sueca va colaborar en els preparatius!!!! En la festa lo típic, gent que coneixes, gent que coneixes de vista i gent que no has vist en la vida i que probablement a partir d'eixe dia la voràs segur per ahi. Jose i Elena, els amants de jiading campus, també aparegueren. Elena com sempre, sense novetats, Jose amb sorpresa, com sol ser habitual en ell. Després de la festa i de molt pensar, decídirem anar a un lloc on el 90% de la gent fos xinesa. Podreu pensar, osti, si esteu en Xina, el 90% seran xinesos, noo?? Doncs esteu moooolt equivocats, una vegada s'amaga el sol no veus a ningún xinés pel carrer, són com els nostres avis i avies, quan s'amaga el sol a dormir, quan ix el sol, a alçar-se. Però com en tot, sempre hi han excepcions i aquell lloc ho era.

dijous, 28 / maig / 2009

AXINANT-ME

Després de 3 mesos i mig per aci, per fi sent que comence a axinar-me. El xinés cada vegada va millor, dins de lo que es pot fer estudiant 4 hores setmanals, i el menjar ja no és un problema, menge el que mengen els xinesos i com mengen els xinesos, jeje. Però el que vertaderament està fent que m'axine és que perfi comence a saber el comportament dels xinesos, després de molt de preguntar i de viure-ho en les pròpies carns. Per fi he aprés que als xinesos no els pots fer canviar d'idea, encara que penses que els has fet canviar d'opinió, és mentira, el que realment fan és donar-te la raó perquè no els agrada discutir, però segueixen pensant el mateix. L'altra cosa què he après és que si vols obtindre respostes has de preguntar molt moltíssim, mai has de donar mai per suposat ja que els xinesos sols et contestaran a la pregunta realitzada sense donar-te cap consell o advertència. Exemple: conversa entre la recepcionista de la international student house i jo (la tradueisc al valencià encara que originàriament va ser en xinés xapurreat):

Jo: Hola, voldria una targeta per a llavar la roba. Quant val?
Recepcionista: 10 yuans.

silenci i espera

Jo: D'acord, en vull una.
Recepcionista: Disme el numero d'habitació.
Jo: Mmmm, jo no visc aci, però sóc estudiant de la universitat.
Recepcionista: Si no vius ací no pots comprar la targeta de llavat.

silenci i espera

Jo: I saps on puc llavar?
Recepcionista: Ací.
Jo: Ui, i com?
Recepcionista: Pots comprar un ticket de llavat

silenci i espera

Jo: D'acord, vull un ticket de llavat, quant val?
Recepcionista: 2 yuan

vaig a llavar i em done compte de què el ticket no serveix per a res i torne a recepció

Jo: Escolta, què com gaste el ticket per a llavar?
Recepcionista: Has de mostrar-li-ho al conserge
Jo: I on està el conserge?
Recepcionista: No està
Jo: eing?¿?¿ I com llave???
Recepcionista: No pots

silenci i espera

Jo: Què què???
Recepcionista: Si no està el conserge has de tindre una targeta de llavat, amb el ticket no pots.

respire profund, m'aserene

Jo: Be doncs, quan estarà el conserge?
Recepcionista: Demà.
Jo: Vale, fins demà

i me'n vaig cagant-me en deu i en l'ostia i en la mare que ho ha parit tot!!!!

dimarts, 19 / maig / 2009

CADA COP QUEDA MENYS!!!

Ja han passat més de tres mesos des de que arribí a Shanghai i quasi no m'he donat ni compte. Ja m'ho deia ma mare que el temps passa volant, aprofita-lo al màxim! La qüestió és que ara mateix em queda un mes i mig, i encara tinc moltes coses per veure i fer però molt poc de temps!! De primeres aquest cap de setmana me'n vaig a Nanjing, disabte i diumenge. Supose que anirem a l'hostal on trobarem unes quantes recepcionistes i camareres xinetes molt simpàtiques i agradables però emparraetes, és lo més típic als hostals xinesos. Les xinetes espavilades tenen altres menesters! La qüestió és que em queda molt per viatjar, però entre viatge i viatge projecte, o siga, tampoc puc pasar-me una setmana per ahi perdut. Per cert, si algu li interessa el projecte va molt bé, però al igual que tot, a última hora et dones compte que amb més temps estaria millor.

Per tot el demés, lo típic, durant la setmana projecte i xinés a saco i durant el cap de setmana o viatget o festeta. La del dissabte va ser brutal, no tinc suficients qualificatius per a definir-la, sols diré què erem un valencià, un valencià del palo, un basc, un italià i un francés, i el xiste va molar moooolt.

He rebut alguns missatges dient-me que que passaa amb el meu blog que no podien escriure comentaris. Jo no se el que passa, si Juanp Andresp ha pogut tots poden! El que si que puc dir es que han capat blogspot també, però en xina, així que no deurie tindre problemes vosaltres.

diumenge, 10 / maig / 2009

CAP DE SETMANA ESPECTACULAR!





























Fotos a l'hostal de hangzhou!


Com ja vaig dir en el post anterior, el dijous i divendres passat vaig anar de viatge a un poblet (6.6 milions d'habitants) prop de Shanghai, Hangzhou.e Anarem cap alla tota la tropa del pis més la familia de Raul. El poblet no va estar mal, tenia un llac grandíssim que tardaves 6 hores en reodejar-lo tot, evidentment, com ja sabeu tots, els de València capital no els agrada caminar, així que agàfarem una drecera i vàrem acabar en 1.5 hores! Tot el demés foren temples budistes i pujar a la muntanya per a veure les vistes.
Però ara anem a parlar de l'hostal, i més concretament de la camarera i els cuiners. Els cuiners, millor que no els haguérem vist, tenien més merda que rambo quan no sentia les cames! La qüestió és que quan hi ha gana va tot cap a dins! Apart d'aixo igual demanaves a les 9 i cap allà les 10 t'ho portaven, un espectacle lo que tardaven en fer un puto sandwich!!!!
De la camarera, doncs que he de dir, la xica era simpàtica i agradable, però estava més amparrà!! No va hi haure ningún dia que no s'equivocara en lo que haviem demanat, o el que és pitjor, que li s'oblidara! Apart d'això, si en el menú posava sandwich de ou, bacon i lletuga, i li deies: "hey, jo el vull sense lletuga", això ja era un escàndol, ahi ja es tornava loca perduda!
En general, va ser un bon viatget. Dos dies intensos i ben aprofitats.
El dissabte, va ser brutal!!! Hi havia una festa española amb música dels anys 60 en una disco de per aci. Jo en un principi no volia ixir, perquè tinc molta feina, però estaven els tios de Raul, i al final em convenceren per a ixir un ratet i tornar pronte. I lo típic, dia que no vols ixir i ixes, dia que t'ho passes de puta mare. La culpa va ser del lloc on anàrem, ens plantàrem alli, demanàrem una cervessa i booooooooooouuuuuuuuuummmmmmmm, 50 yuan. Açò va fer que anàrem al 24 hores del costat, on la cervesa costava 5 yuan, i començàrem a beure alli. La nit va anant fent-se més i més interessant, fins al punt que a la 1.30 s'acabà la festa española i decidirem anar a un altre lloc, previ pas per el 24 hores, és clar. La nit s'enredrà i s'enredrà i a les 5.30 aparexíem per casa. 5 horetes de son i el diumenge a les 10 en peu, que hi ha que fer feina!!